Sant Boi solidari

Un cop més les noticies d'Haiti han colpit el nostre tranquil mon. Sembla que la miseria cridi miseria, o el que és semblant "sempre plou sobre mullat", però és talment així. Un pais desestructurat socialment i econòmicament, amb unes condicions de vida sota mínims, és sotreguejat per un terratrèmol devastador. Milers de morts, milers de ferits i milers i milers de persones desorientades, sense casa, sense els aliments bàsics i el que és pitjor, sense un futur en que somniar. La tragèdia obre la porta a la solidaritat humana.
Sembla que el món s'ha volcat a ajudar Haiti, però les dificultats persisteixen i el desgovern es deixa sentir. Sant Boi també col.labora a ajudar els afectats, en una tragèdia d'aquesta magnitut tothom és necessari, desde la més minsa aportació a la darrera paraula d'alè.

Allò que passa a qualsevol part del mon ens afecta i ens incumbeix. Haití no ens pot deixar indiferents, per això faig també una crida a la col.laboració de tothom que senti la crida a la solidaritat, és important ajudar les persones damnificades, però més important és sentar les bases perquè viure a Haití sigui possible i perquè els seus habitants puguin somniar un futur millor i fer-lo realitat.

De les emocions a la i·lusió

Aquests dies estem veient com s'està procedint a l'enderroc de les parts malmeses dels antics edificis de l'Ateneu. Un enderroc necessari causat pel mal estat de l'edifici i als despreniments del passat dia 5 de gener. Veure com va a terra un edifici històric de Sant Boi no deixa indiferent, ben segur que s'hi barregen moltes emocions, records, en definitiva, es remouen sentiments i vivències.
L'Ateneu va marcar una època de Sant Boi, però l'esperit veritable de l'Ateneu, malauradament, ja havia mort molt abans de la seva pèrdua en una desgraciada subhasta pública i tot els esdeveniments que, fins avui, s'han anat succeint. Cau un edifici vell, no dubteu que tot allò que pugui tenir un cert valor arquitectònic serà convenientment tractat i analitzat, com mai abans, en tota la història de Ca l'Amigant, s'havia fet.
Tot té el seu procés i el seu temps i jo estic segur que ara hem de viure intensament el moment de les emocions i els sentiments però també hem de començar a encetar el moment de la il·lusió, de les possibilitats reals, ara sí, d'obtenir un espai per a la cultura a l'abast de tot el poble. Aquests dies s'han vessat moltes opinions i interpretacions, les quals respecto, malgrat no compartir-ne algunes, però el cert és que mai com ara no hem estat tan a prop de poder dibuixar plegats un nou projecte que desperti aquestes il·lusions i les faci realitat.
No serà un camí curt ni fàcil, perquè les coses de l'urbanisme són lentes i feixugues, de vegades massa, però el treball centrat en aquestes 5 fases indeturables: 1.- L'adquisició de la propietat que, recordem, mai no ha estat pública, 2.- El consens d'un pla d'usos que doni resposta a les exigències i necessitats d'un gran centre cultural avui. 3.- La realització d'un concurs de projectes per tal d'escollir la millor interpretació d'aquest pla d'usos i el millor disseny per l'espai i la seva centralitat, sense cap premisa prèvia i amb la llibertat de que els equips d'arquitectes participants puguin proposar el manteniment d'algun o de tots els espais actuals, si encaixen amb el projecte global consensuat, 4.-L'adaptació del planejament urbanístic de la zona al projecte guanyador, 5.- La recerca dels fons necessaris per afrontar l'obra i finalment la seva construcció. Paral·lelament haurem d'anar pensant també en un model de gestió que permeti un espai per a les entitats i grups que en siguin usuaris i una intervenció directe de la ciutadania en el seu impuls.
La tasca és dura i difícil, però per això té tot el valor i l'estímul de ser un gran repte per Sant Boi i un motiu d'il·lusió col·lectiva. Temps, per tant, d'emocions i sentiments, però deixem un ampli
espai a la il·lusió i comencem a apassionar-nos per fer realitat aquest gran somni.

La il.lusió de la nit de Reis

Dimarts varem tornar a viure la nit més màgica de l'any, la visita dels Reis d'Orient. Com cada any, milers de nens i nenes varen omplir els carrers de Sant Boi per donar la benvinguda a SS.MM.

Com cada any em deixa embadalit la cara dels menuts davant d'aquesta festa de la il.lusió. Aquestes mirades d'infants no tenen preu. Com cada any la Cavalcada ha recorregut molts carrers de la ciutat, amb les carrosses que acompanyen els Reis, fetes amb gran esforç i imaginació per les entitats de Sant Boi, a qui felicito de tot cor pel seu treball i col.laboració, sense elles no seria possible una cavalcada tant brillant. Enguany els Reis, amb noves carrosses i un acompanyament excepcional, han fet les delicies de petits i grans.

Això que ha estat un any passat per aigua, però tothom va aguantar estoic el pas de la comitiva i la seva arribada a la Plaça de l'Ajuntament, plena, com sempre, de gom a gom, i amb un bon ruixat. El mateix dia de Reis varem visitar amb SS.MM les residències i geriàtrics de Sant Boi. Creieu-me que era tant bonic veure la cara dels nens la nit abans, com la il.lusió i la cara de molts avis el dia de Reis. Ben segur que la presència dels Mags els portava records de la seva infantesa, d'aquella il.lusió amb que esperavem la seva arribada, per fer realitat molts dels somnis d'infant. Per petits i grans penso que Reis segueix essent la festa de l'esperança, de la màgia, de la proximitat amb tots aquells éssers estimats que volem feliços. Gràcies Magestats!.

L'edifici de l'Ateneu amb problemes

La vigilia de Reis un desprendiment a la façana de l'edifici de l'antic Ateneu va fer necessària l'actuació dels bombers. Finalment es va haver de tallar el trànsit per Maria Girona, en previsió de més desprendiments.

Analitzada la situació de l'edifici pels tècnics, es considera necessari l'enderroc de les parts més malmeses i considerades de risc, per tal d'evitar possibles accidents. L'actuació es farà amb totes les prevencions i amb cura per les restes de l'antiga masia de Ca l'Amigant que es troben al subsol.
Aquesta actuació fa encara més urgent completar el procés d'adquisició dels terrenys de l'antic Ateneu i començar a treballar de valent per bastir-hi el gran centre cultural que Sant Boi necessita i que, en una època, va representar l'Ateneu.

Completada l'adquisició caldrà treballar per consensuar el pla d'usos que haurà de tenir el nou complex cultural i avançar en el seu disseny.

Ben segur que és un dels reptes importants que ens queden de cara a que Sant Boi torni a ser referent cultural i la ciutat recuperi pel poble un dels espais més emblemàtics del centre històric. Crec que encetem la recta final d'un procés llarg i difícil però que ens ha de conduïr a disposar, definitivament, d'un Ateneu digne a l'abast de tothom.