13/11/2011
Divendres al vespre vaig assistir a la presentació dels equips del FC Casablanca. Més de dos-cents nois i noies fent la seva aparició entre llums i música, talment com estrelles d'aquest món del futbol. A la grada, pares, mares, avis, familiars i gent del barri, amb ganes de gaudir de l'espectacle; també, solidaris, representants d'altres clubs de Sant Boi, de la Federació Catalana i també del consistori. Feia goig de veure les cares dels nois i les noies: contents, alegres, esportius... I això és el principal valor de l'esport, fer persones felices, arrelades al seu barri i al seu poble, vivint els valors de l'esforç, la disciplina, el sacrifici, la superació, l'amistat, el sentit d'equip... i tants i tants valors que podríem atribuir a l'esport d'equip.
I sabeu quin va ser el nom més repetit de la nit? No va ser ni Joan, ni Josep, ni Pere... Va ser Mohamed! Tot un símbol de normalitat, de cohesió d'un barri que ha vist com amb un pla de millora integral aconseguia una gran transformació.
Però amb la millora dels carrers,l es places i els equipaments, no n'hi ha prou, cal la consciència de la gent del barri, el seu principal actiu, per fer-lo viu, exemple de convivència i confiat en el futur.
Vaig sortir de Casablanca content, convençut que havíem fet un pas endavant, i agraït a tots aquells voluntaris i protagonistes d'aquest magnífic club, d'aquest barri que avança i progressa. Gràcies FC Casablanca!
