Aquest cap de setmana, dissabte i diumemge, la muntanya de Sant Ramon hatornat a ser protagonista de la vida ciutadana. Milers de santboians isantboianes han aprofitat algun moment per participar en les moltesactivitats de l'Aplec o, simplement, per fer una excursioneta i admirar lameravellosa vista que la muntanya ens regala.
Enguany setanta-cinc anys de l'Aplec, iniciat el 1931 i només amb el parèntesi de laguerra civil pel mig. Per tant, l'Aplec ha estat testimoni d'una bona partde la vida de la ciutat, sobretot de la seva gran transformació.
Dissabte més de mil caminants i uns tres-cents atletes varen participar en la pujada apeu i en la cursa atlètica, omplint la muntanya del goig per l'esport.
Diumenge novament la muntanya s'omplí de ciutadans amb ganes de gaudird'un dia diferent i de retrobar velles amistats tot pujant a Sant Ramon.
El pregó d'enguany volia evocar aquests setanta-cinc anys d'història, amb unapersona que els ha viscut gairebé tots, en Francesc Ros, el "Ciscu de calMinyonet", impulsor i ànima de l'Aplec durant molts anys, entusiasta dela muntanya, i apassionat per Sant Boi. Als seus noranta-dos anys ens va acompanyaren l'acte, tot i que el pregó el va llegir la seva filla Roser. En Francesc Ros va poder comprovar la vitalitat de l'Aplec i com els seusanys de treball no han estat en va. Gràcies a tothom que ha fet possibleaquest nou Aplec, des dels voluntaris del Club d'Atletisme, als membres del'Agrupament Escolta, els Amics de la Sardana, els Gegants i Grallers deCasablanca, Protecció Civil, la Parròquia... i tot un seguit de ciutadansi ciutadanes anònims que fan possible que, any rere any, i ja en vanetanta-cinc!, convertim Sant Ramon en un punt de trobada per celebrar l'inici decurs, i prenem alè per afrontar amb més energia els reptes que se'ns vanplantejant. Ahir Sant Ramon va tornar a ser un far en la tenebra, tot ungoig poder-ho viure.
