Estem a punt d'acabar un mes diferent. L'agost sempre sol ser un parèntesi
per a molts ciutadans i ciutadanes, per fer una petita aturada. Uns aprofiten per anar al poble de naixement, a Peraleda (que són les festes), a Azuaga, a Coín... i tantes altres ciutats del món que han trobat en Sant Boi un magnífic lloc d'acollida amb noves oportunitats per a persones que busquen una vida digne per ells i la seva família. Només per aquest fet ja ens hi sentim propers i germans. En un món global tots som una mica responsables d'allò que passa arreu i en tenim la nostra responsabilitat.
Altres aprofiten uns dies de vacances per descansar, visitar llocs nous, compartir amb amistats i sobretot agafar forces per a la tornada. Sant Boi per això no queda pas mort. Els ciutadans i les ciutadanes que es queden poden gaudir d'una ciutat més tranquil·la, d'activitats d'estiu, dels cinemes, de les terrasses a places i parcs, de l'entorn natural que ens envolta i ens convida a passejar, del riu, de la platja que tenim a quatre passes... També fa goig moure't aquests dies per la ciutat i veure com "vivim" el carrer, tal com correspon a una ciutat mediterrànea que som.
I de mica en mica tot tornarà al seu lloc, la gent s'anirà incorporant a les seves llars i agafant novament la dinàmica diària, segur que amb bons propòsits (que espero que es ompleixin) i amb moltes esperances de que millori la situació per a tothom, però sobretot per aquells que més ho necessiten.
Sant Ramon, l'Altaveu, l'Onze de Setembre... son les primeres cites santboianes que ens recorden la vitalitat de la ciutat, però també les primeres cites que ens recorden el compromís amb tots aquells col·lectius més febles i vulnerables, en la millora constant de la qualitat democràtica, en la voluntat de servir la ciutat amb la il·lusió del primer dia. S'acaba un nou agost i comença un nou temps per afrontar els reptes amb fermesa i valentia i per, des de Sant Boi, posar el nostre gra de sorra en el canvi urgent que el món necessita.
