Tots tenim el nostre ritme i quan vius conscient el coneixes i el gaudeixes. Les vacances són un bon moment per experimentar i prendre consciència dels ritmes que marquen la teva vida. Ritmes que es manifesten al caminar, al reposar, al fer esport, en el contacte amb les petites coses de cada dia, fins i tot en la respiració.
Aquests dies ho he observat en fer muntanya. El pujar un cim sempre comporta esforç, sacrifici, forma física i un ritme concret per arribar a dalt, un ritme que sempre és diferent de la resta de gent que també fa el mateix camí. Ahir vaig anar a córrer pel camí del riu i també observava el mateix, cadascú va al seu ritme, uns corrent, altres caminant, altres en bicicleta... tots al ritme que els marca les seves possibilitats, però amb esforç i sabent que cal suar per arribar.
I les ciutats també tenen el seu ritme, únic, irrepetible, que han de fer per elles mateixes. No s'hi val observar sempre què fa la ciutat veïna o crear falses enveges, per molt sanes que a vegades siguin. Cada ciutat té el seu ritme i l'ha d'anar seguint, amb els projectes, les capacitats, les oportunitats, però sempre amb un ritme constant que marca l'assoliment progressiu dels objectius marcats, amb l'esforç individual i col·lectiu dels seus habitants. Sant Boi també té el seu propi ritme, que no és aliè a l'entorn ni als problemes generals, però que fa que bategui amb constància pròpia i que puguem orientar la vida de la ciutat a satisfer, amb major o menor mesura, les necessitats dels ciutadans i les ciutadanes que hi vivim.
Aquest és el nostre principal repte, saber el ritme vital de la ciutat i fer-lo bategar amb força per extreure'n totes les oportunitats i possibilitats, per a una vida digna que asseguri el benestar i la necessària cohesió.
